És habitual que alguns nens siguin més reservats o tímids que altres. Cada infant té el seu propi temperament i manera de relacionar-se amb el món. No obstant això, quan la dificultat per parlar o interactuar amb altres persones interfereix en la seva vida quotidiana, escolar o social, és important parar-hi atenció.
En molts casos, darrere d’un silenci persistent hi pot haver inseguretat, ansietat o dificultats emocionals que necessiten ser compreses i acompanyades adequadament.
Timidesa o alguna cosa més?
La timidesa forma part de la personalitat de molts infants. Alguns necessiten més temps per agafar confiança, observar l’entorn o sentir-se còmodes en situacions noves.
Però hi ha casos en què aquesta inhibició és molt intensa i limita significativament la capacitat del nen per comunicar-se. Alguns infants parlen amb normalitat a casa però són incapaços de fer-ho a l’escola o davant de persones externes al nucli familiar. Aquest fenomen es coneix com a mutisme selectiu.
El mutisme selectiu no és una desobediència ni una actitud voluntària. És un trastorn d’ansietat que genera un bloqueig emocional davant de determinades situacions socials.
Senyals que poden indicar dificultats emocionals
És important observar si el nen presenta algunes de les següents conductes:
– Evita parlar en entorns socials o escolars
– Mostra molta por a equivocar-se o ser observat
– Té dificultats per relacionar-se amb altres nens
– Es bloqueja quan algú li fa una pregunta
– Expressa ansietat abans d’anar a l’escola
– Presenta dependència excessiva dels pares
– Evita participar en activitats grupals
– Es comunica només amb gestos o en veu molt baixa
Aquestes dificultats poden afectar l’autoestima, l’aprenentatge i el desenvolupament social de l’infant si no s’aborden a temps.
La importància d’una intervenció precoç
Com més aviat es detectin aquestes dificultats, més fàcil serà ajudar el nen a desenvolupar estratègies d’afrontament saludables.
L’atenció psicològica infantil ofereix un espai segur i adaptat a l’edat del nen, on es treballa progressivament la confiança, la regulació emocional i la comunicació.
A través del joc, l’expressió emocional i tècniques específiques, el psicòleg ajuda l’infant a reduir l’ansietat i a sentir-se més segur en les relacions socials.
El paper fonamental de la família i l’escola
L’acompanyament dels adults és essencial. Tant la família com l’escola tenen un paper clau en la manera com el nen viu les seves dificultats.
És important evitar pressions com:
– “Parla”
– “No siguis tímid”
– “Contesta”
– “Has de saludar”
Tot i que sovint es diuen amb bona intenció, aquestes frases poden augmentar l’angoixa i el sentiment de frustració de l’infant.
En canvi, és més beneficiós crear entorns tranquils, validar les emocions del nen i reforçar positivament petits avenços sense forçar les situacions.
La coordinació entre professionals, família i escola permet construir una intervenció coherent i respectuosa amb el ritme de cada infant.
Donar veu al benestar emocional
Cada nen necessita sentir-se escoltat, comprès i acceptat. Quan un infant no pot expressar-se amb naturalitat, el silenci també comunica que hi ha alguna emoció que necessita atenció.
Amb el suport adequat, els nens poden aprendre a gestionar les seves pors, desenvolupar seguretat personal i relacionar-se amb més confiança.
Al Centre de Psicologia Clínica Provençals oferim atenció psicològica especialitzada en infància i adolescència, acompanyant cada família des de la proximitat, el respecte i la comprensió emocional.
Perquè darrere de cada petit pas hi ha un gran procés de creixement.
Leave a Reply